La vida està plena d'alegries i tristeses. Si fa uns mesos havíem de
lamentar la mort de ma uelo Miguel, tan sols uns mesos després ha arribat la
millor de les alegries: el naixement d'una nova vida, la meua nebodeta Inés. Sí
Inés finalment i no Laia, tot i que els dos són dos noms molt bonics, la història
de per què pare i mare decidiren canviar el nom és digna de ser contada però no
ací, si em permitiu això ens ho guardem per a nosaltres.
Vull felicitar ací a tota la famíla, en especial als pare Vicent i la meua
germana Mª José, als qui envie desde ací una forta abraçada de part meua i la
meua parella Laura, la qual també va viure molt aprop la història. Com no a
totes aquelles persones, amics i familiars que es van interesar per la meua
germana, també donar-los les gràcies.
